La Fosca és una de les grans platges de la Costa Brava. Situada al nord del municipi de Palamós, és una de les més reputades, netes i tranquil·les.
El primer moll va ser construït al segle XV, i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions, fins que a les acaballes del segle XIX, una burgesia vinculada a la indústria surotapera i al comerç marítim, va forçar el disseny d’una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i als primers vapors, alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega. Lligat a la indústria florent del suro, el port rebia i distribuïa tota la producció, primer de pannes, després de taps, tant la local com de la comarca.
El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques, angleses o italianes, sempre marineres. Explica l’origen de la vila i n’assenyala l’evolució. A partir dels setanta, la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica. El port segueix essent l’escenari dels fracassos i dels èxits, del reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d’encarar.
Les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar estan al llevant de la platja, en un promontori de roca granítica que separa La Fosca, de cala de s’Alguer. Es desconeix, de manera precisa, la fundació del castell de Sant Esteve. Si bé la primera menció documentada apareix a un pergamí del 1063 del fons documental del monestir de Sant Pere de Galligants, el castell hauria sigut construït sobre una vila romana que, probablement també hauria sigut aixecada aprofitant un assentament iber.
L’assentament humà en el terme actual se situa en el dolmen de Montagut, al cim del puig Montagut, on la presència humana, sense precisar-la gaire data d’entre el 2100 i el 1500 a.C. El primer jaciment documentat és l’ibèric del Castell, una ocupació que es va formar a l’inici del segle VI aC, descobert l’any 1935 pel conservador del Museu, Lluís Barceló i Bou.
La romanització, iniciada amb el desembarcament del cònsol romà Marc Porci Cató a la costa de Roses, l’any 195 aC, també deixà empremtes; encara en resten algunes, al turonet de Sant Esteve de Mar.
Perdem la pista de la comunitat de l’hàbita fins a les dates que ens acosten a la vida del castell de Vila-romà, pels volts del segle X-XI. Potser de poc temps després, hi ha el castell de Sant Esteve de Mar, lligat als inicis de la població, ja que de la seva mà Palamós, com a poble, va entrar a la història.
BRUGAROL